Pissente Migaleddu, sa Sardigna in su coro [di Antoni Nàtziu Garau]

No est fàtzile! No est fàtzile a proare a pintare su regordu chi, totu in una, a pustis de una telefonada de un’amiga chi ti dat sa noa trista, ti benit a conca de unu grandu òmine, un’òmine cun un’intellighèntzia sena de làcanas, un’òmine de bonucoro a manera ispantosa, unu de is pagos chi aiat cumpresu su bisòngiu, in antis chi siat tropu tardu, de respetare s’echilìbriu intra de isvilupu econòmicu (faina de s’òmine) e ambiente (faina de sa Natura, semper prus fertu dae sa faina tzurpa de s’òmine).

Un’òmine chi, cun àteros cherbeddos mannos de custu Mundu turmentadu nostru, punnaiat a favorèssere s’economia tzirculare e chi in su 2015 at chertu dare a Vandana Shiva, in Abbasanta, una còpia de su manifestu “Terra bia” bortadu in sardu.

Un’òmine chi portaiat in su coro – e in su cherbeddu – sa Sardigna, sa Terra sua, sa Terra nostra, apetigada dae is lobbys de su tzimentu, de s’indùstria, de s’energia … chi nos lassant nudda.

Un’òmine impignadu a agiudare a is Sardos a leare cussèntzia de comente crèschida econòmica, respetu de s’ambiente e salude potzant – e depant – ghetare is cumones a pare e caminare a bratzetu.

Un’òmine semper disponìbile cando ddoe fiat de batallare pro is càusas nòbiles de sa salude de is Sardos, de s’ambiente, de is culturas e de is limbas de Sardigna.

In pagos faeddos, custu fiat Pissente Migaleddu. Unu mèigu chi, a sa seguresa de su paràculu de sa sanidade pùblica, at prefertu sa fiàntzia chi millas e millas malàidos sardos ddi daiant in privadu, pro ite ca fiat unu maistru, unu mèigu coidadosu e capatzu. In prus, fiat un’espertu de chistiones de ambiente chi nos si ddu imbidiaiant in totu Itàlia e finas foras de Itàlia.

Pisse’, amigu caru, m’agradat a ti regordare cun su garbu chi piessignaiat sa manera de faeddare tua, fintzas cando ddoe fiat de s’inchietare, e meda puru. A cuddu fraitzu de ingegneri continentale chi nos cheriat asseliare narende-nos chi una tzentrale chi brusiaiat 75 tonnelladas de linna ònnia die diat àere lassadu s’àera lìmpia e pulida, in pasa de ddu mandare a cuddu logu de mala manera, dd’aias naradu: “Lei mi fa tenerezza!”.

Ti torramus gràtzias pro s’imparu e pro s’esempru de vida chi nos as lassadu. Connoschende-ti, non t’as a firmare nemmancu in cue, in ue t’agatas immoe. Sighi a gherrare, sighi a fàghere ecografias e TAC a is progetos dannàrgios chi bolent ruinare sa Terra nostra, sighi a mandare e-mail cun su tablet tuo, pro chi is Sardos imparent a tènnere prus respetu de su paesàgiu e de sa salude issoro, de sa cultura e de sa limba issoro.

E a chie benit pro nos imbrutare su logu (e is purmones) cun sa punna de incungiare dinari, sighi-ddi a nàrrere “M’ammòddigat su coro!”.