S’ìsula de “Metropolitània” esperimentu atrividu a beru [de Lutzianu Piras]

http://piras-sassari.blogautore.repubblica.it/2019/08/21/sisula-de-metropolitania-esperimentu-atrividu-a-beru/21 agosto 2019. LÀCONI. Tòpicos, distòpicos e utòpicos. Chi est comente de nàrrere: de custu logu (Sardigna, est craru); de s’imbeniente fantaiscientìficu; de un’isperàntzia semper alluta ma mala a domare.

A cumintzare dae sa sorte de sa limba, sa mantessi limba chi Giuseppe Corongiu ponet a cùrrere cun sa pandela de sa modernidade, siat pro sas paràulas siat pro sos temas chi tratat, forte de una chirca seria de annos e annos e amantiosu de megiorare la Lsc, sa limba sarda comuna.

Meda, meda a beru, sos neologismos chi faghent de custa regorta de doighi contos un’esperimentu atrividu, mannu e resèssidu: Metropolitània e àteros contos tópicos, distòpicos e utópicos, publicadu dae Palabanda edizioni in su mese de maju coladu, sa prima proa de narrativa de Corongiu, classe 1965, lacunesu chi bivet in Casteddu, dirigente de s’amministratzione publica, dae su 2006 a su 2014 diretore de s’Ufìtziu regionale de sa politicas linguisticas. In su 2013 at publicadu s’istudiu “Il sardo una lingua normale” (Condaghes).

Una limba normale fintzas pro fàghere sa rivolutzione in s’iscritura de sos contos e de sos romanzos in sardu?

«Sa muta artìstica est gasi, misteriosa e artiva: totu in una cumparit e tocat a l’adduire. Ispero chi a sos letores agradet».

Ite bisòngiu b’aiat de iscriere custos contos tòpicos, distòpicos e utòpicos?

«Apo intentadu a iscrìere una literadura comente m’agradaiat: cuntemporànea, tecnològica, venidora, a tintas e colores allutos. Mi cheria fuire dae sa mirada antropològica traditzionale».

 S’ìsula de Metropolitània chi contas tue in custu libru “fiat unu de sos logos prus militarizados e seguros de sa Terra”. Craru chi est prima de totu unu libru polìticu. E non ca faeddat fenas de polìticos e politìcantes… (tocat de lèghere su contu de “Pàulu e Isabella” o su contu de “Giuanne Indipendèntzia”, tantu pro nàrrere).

«Sos sardos si sunt cumbintos chi pro subravìvere devent rinuntziare a su chi sunt pro assimìgiare in totu a sos àteros. Su messàgiu est: istamus mègius gasi? ».

Narat, a unu certu puntu, su cumandante de gradu interstellare Rafael Sìndius: “Nde so semper prus cumbintu chi Àrcons est chirchende alleàntzias politicas cun sos locales chi non sunt cuntentos de s’istadu presente de s’ìsula”. Ite cheret nàrrere? Chi sos sardos de oe non sunt cuntentos de sa Sardigna? E in sas alleàntzias chi mentovas, no est chi b’est puru s’alleàntzia tra sa Lega de Salvini e su Partidu sardu de Solinas?

«Sa literadura si misurat cun s’istòria e non cun sa crònaca. No, non fia pensende a issos. Antzis, fatzo notare chi Solinas e Salvini finas a como ant difesu a paràulas sa limba sarda in sos interventos issoro. Isetamus s’operatividade chi est prus punta a susu».

E sos democristianos? Unu pessonàgiu de su libru iscutet a istrale e narat chi sos democristianos ponent una caratza e sighint a chircare de bivere cuende su chi sunt a beru. Berlusconi at bintu e sa Dc non b’est prus dae annos e annos…

«Prus chi non sas cuntierras polìticas mi interessaiat a contare s’interioridade funguda de sas pessones. Su chi sa polìtica no iscòviat».

“Metropolitània e àteros contos” isperimentat fintzas temas comente su bagassùmene, “sessu a pagamentu” (su contu de “Ramona”), e sos messageddos de sos telefoneddos (su contu de “S’amore a sos tempos de Talk Talk”). Coràgiosu Giuseppe Corongiu…

«Aia apentu pro temas pagu abitados dae àteros iscritores, non so unu traditzionalista. Cada generatzione devet donare novidades. S’eros e sas relatas noas sotziales sunt temas de importu pro sos sardos de oe. Apo contadu finas sa vida in tzitade. Bi sunt sas biddas e sos pastores puru: ma comente sunt a beru, non mitizados dae s’antropologia».

Cantu b’as postu a iscriere custu libru?

«Mancari chi pàrgiat curiosu est malu a respòndere. Ti potzo nàrrere petzi una pariga de meses o finas annos medas e, finas narende cosas contràrias, naro semper sa beridade. Ite contat: su tempus de sa creatzione o su de s’iscritura? O contant totu sos annos chi apo coladu pro barigare su problema prus mannu: su de sa casta de limba de impreare? Sena de cussu non renessia mancu a l’immàginare una literadura.

Duncas, pro custu est difìtzile e a respòndere. Su chi est seguru est chi su libru l’apo publicadu a 54 annos pustis 4 publicatziones de sagìstica e un’atividade publitzìstica importante. Unu in capas ischit chi at unu mundu in intro, ma est malu a lu fàghere essire. Sunt istados Giovanni Follesa e Rossana Copez, autores pretziados in italianu, chi m’ant isblocadu in su 2016 pedende-mi de iscrìere unu contu pro una còllida de autores sardos in memòria de Lawrence.

Posca apo iscritu unu contu eròticu e l’apo imbiadu a Pàule Pillonca pro sa rivista Làcanas. Mi pariat chi mancu l’esseret agradessidu, posca imbetzes l’at publicadu in su 2017 sena mancu mi lu fàghere ischire, a sa fidada. Gente mi cramaiat pro mi nàrrere chi fiat praghile. Dae in cue apo cumpresu chi si podiat sighire».

Ite dificultates as apitu iscriendelu?

«Naro sa beridade: peruna. Bi so arrivadu a tardu a sa narrativa, ma fia prontu. Su problema prus mannu imbetzes est istadu su tempus. Ca de limba sarda, curiosu a lu nàrrere, non b’at mercadu pro nde pòdere campare, e tando deves fàghere àteros traballos. Deo nde fatzo unu chi mi leat tempus meda e energias mentales a muntone. Tando su tempus de dedicare est malu a cassare.

Pro bona sorte so chitzulanu meda e tèngio una famìlia chi m’agiuat meda in sas passiones mias. Sena Daniela pobidda e Giaime, fìgiu meu, non creo chi custos contos esserent pòtzidos nàschere. E tempus bi nde cheret ca in sardu est pretzisu a nde bogare a fora una limba rica e galana. Non bastat su sardu de domo o de sos amigos.

Deves connòschere s’istòria de sa limba literària e èssere capatzu de chircare e averguare in sos àteros autores e in sos ditzionàrios. M’at agiuadu s’avesu a faeddare in sardu cun gente meda de totu sa Sardigna. Finas gente chi lu faeddat bene, a sos livellos prus artos. Pro sas partes de realismu est istada una doda de fundamentu. Sinnalo posca chi apo tentu sa sorte de una editor de primore: Maria Antonietta Piga, sa mègius de Sardigna».

Tenes riferimentos literarios, mastros chi t’an fatu luche?

«Semus totus prenos de leturas internatzionales. No isco chie m’at ispiradu, cussu forsis lu podent averguare mègius sos crìticos.  Borges e Saramago mi praghent meda e gasi totu sa literadura surrealista. Ma finas Bradbury, Asimov o Sartre. Oe in die Zafon a bisu meu est unu maistru vivente: su contu etotu comente bellesa de sesi.  Pro sos italianos m’agradat sa prosa lèbia e lena de Pavese, Pasolini e Calvino.

Pro sos sardos sa pregonta est perigulosa, si nde ismèntigas unu s’est mortu!  Sos iscritores reghentes ant sinnadu unu camminu chi como est prus fàtzile a sighire. Pillonca pro s’elegàntzia afinada de sa limba (e pro s’amistade corale de sa cale m’at semper onoradu), Arca pro sa disciplina iscritòria, Pintore pro sa passione tzivile e s’afrontu a sa modernidade e a sa distopia, Piga pro s’interioridade e fungudesa de sos personàgios. Ma deo ispero de àere agiùnghidu a totu custu carchi cosa de su meu».

Cale est pro tene su libru sardu chi sos sardos depent lèghere?

«Penso sos libros de totu custos autores nostros pro iscobèrrere sa galania de sa prosa sarda. Sena totu custos, e àteros, Metropolitània non diat èssere mai naschidu. Si podet èssere beru (isperamus!) chi custu libru est unu cùcuru est chi b’at unu monte in suta. Tenimus una literadura in Sardigna, comintzada in su 1982 dae Larentu Pusceddu, chi est manna, importante e funguda.

Si nde faeddat pagu e nudda in sos logos in ue si faghet informatzione e formatzione. Sa gente non nd’ischit e imbetzes est un’ascusorju mannu. Unu siddadu de cultura. Ma s’arresonu si diat fàghere prus polìticu e non chèrgio essire dae su surcu.  Est pretzisu a reconnòschere sos meressimentos mannos istòricos de Diegu Corràine: sena sas intuitziones suas pro su standard non diamus èssere a custu tretu».

Ite giru est faghende su libru “Metropolitània e àteros contos”… sos letores ite ti sunt nande?

«Nemos s’isetaiat custa essida dae unu chi aiat iscritu petzi, finas a como, in tèrmines tècnicos polìticos. Tando amus detzisu cun s’editora (Maria Gabriella Ranno chi ringràtzio) un’istrategia a tempos longos. Amus annuntziadu sa essida unos cantos meses como in beranu.

Fatu sa prima presentada in Casteddu a printzipios de istade. Amus dadu unos cantos meses a sos letores prus amantiosos pro lèghere custa novidade in antis de fàghere àteras presentadas in atòngiu. Sos primos chi sunt leghende ant totus paràulas bellas e calicunu reconnoschet finas cosas mannas in su testu.

Deo no isco ite mi isetare: s’iscritore isperat semper in bonu. De seguru b’at una volontade mia isperimentalista e annoadora. Sa bògia de fàghere unu passu a in antis. Si bi so resessidu non tocat a mene a lu nàrrere: detzidint sos letores. S’iscritore atzetat cun umilidade cada creze de giudìtziu o crìtica».

Ateru libru de iscrìere tenes in conca?

«Mi so dadu duos annos de tempus pro publicare unu romanzu. Est in fatura, belle acabadu. At bisòngiu, comente sos binos de meledu, de pasare in sa cuba e sùmere sos sabores de una linna forte. Devo sighire a afinare sa limba.  Ma su problema verdaderu pro nois iscritores sardos est a buscare letores. Pro cussu m’apo a impignare non petzi a fàghere presentatziones pro Metropolitània, ma grupos o laboratòrios de letura cun sos prus amantiosos. Semper e cando a faeddare, iscrìere e a lèghere in sardu est sa passione de una vida!».

*Foto: Presentazione del libro Metropolitània a Cagliari